"Tots estem inclinats a les falses suposicions

i molt sovint interpretem el mal com si fos el bé"

(Offuscatio-el Tartuf)

"... el mal no pot subs¡stir ailladament sinó

que requereix un entorn adequat on alimentar-se."

John A. Sandford

La diferència bàsica de la nostra proposta teatral amb l'obra de Molière és que, si a l'original es desemmascara Tartuf, en la nostra versió és Tartuf qui desemmascara la resta de perosnatges. I és per aquí on hem conduït l'espectacle: en l'estranya fascinació i ambigüitat de Tartuf, en l'ambivalència del bé i el mal, en l'atractiu del mal... per l'altra banda del tot lligat a la nostra naturalesa. Es diu que, sovint, el dable apareix com l'àngel de llum.

També es podria dir que, més que l'obra de Tartuf, hem fet la de Segimon (Orgon), la seva ofuscació i tot el que això desencadena. Segimon és un home infantil, immadur, que no vol assumir el seu inconscient, la seva part instintiva, la seva ombra... Vol fer l'àngel i acaba fent la bèstia. És possiblement en la suggestió i la possessió que exerceix Tartuf sobre Segimon on rau l'interès i la grandesa de l'obra de Molière.

A Offuscatio l'obra de Molière ha sofert un seguit de transformacions: des del canvi d'època -l'acció transcorre com a teló de fons el 1952, a la Barcelona del Congrés Eucarístic Internacional-, fins l'alleugeriment del text i a la transposició de personatges i escenes. Hem intentat subratllar el que hi pot haver darrere de les paraules, creant noves situacions i proposant el nou final.

J.P.R